cristina-jorba

dijous, 20 de maig del 2010

Història de l'electricitat 3º

André-Marie Ampère FRS (Poleymieux-lès-Mont-d'Or, prop de Lió, 20 de gener de 1775 – Marsella, 10 de juny de 1836), físic i matemàtic francès.
En física del magnetismo, la llei d'Ampère , també coneguda com efecte Oersted, relaciona un camp magnètic estático amb la causa que la produeix, és a dir, un corrent elèctric estacionaria. És análoga a llei de Gauss.

Història de l'electricitat 2º

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867) va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Història de l'electricitat 1º

Alessandro Volta (18 de febrer de 1745- 5 de març de 1827), físic italià, conegut pel descobriment de la pila elèctrica.

El 1800, com a resultat d'un desacord professional sobre el galvanisme sostingut amb Luigi Galvani, va desenvolupar la pila elèctrica que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent. Després d'algunes modificacions finalment va disposar els dos metalls en una columna i separats per cartrons molls amb salmorra.

dijous, 29 d’abril del 2010

Bandes magnétiques-

Abons de transport públic o carnets personals que está composta per partícules ferromagnétiques incrustades en una matriu de resina (generalment epoxi) y que emmagatzemen certa quantitat de informació mediant una codificació determinada que polaritza dites partícules.

Els trens de levitació.

Maglev és el nom que es dóna als trens que funcionen amb levitació magnètica. La principal diferència amb els trens tradicionals és l'absència de contacte entre el vehicle i la via, reduint les friccions i permetent majors velocitats. Aquesta absència de fricció amb la via es deu a l'ús de camps magnètics.

La levitació es produeix per atracció entre les bobines col·locades en el vehicle i la via. Quan es posen en marxa els potents electroimants situats en el vehicle s'indueixen uns corrents pel rail ferromagnètic i es genera una gran força d'atracció, i ja que el rail no posseeix mobilitat són els electroimants del tren els que es mouen en direcció al rail aixecant el tren per complet.