Desertec Central

Desertec és un concepte per a l'aprofitament de l'energia solar i eòlica en els deserts en el nord d'Àfrica i Orient Mitjà proposada per la Fundació Desertec. This concept will be implemented by the consortium DII GmbH / Desertec Industrial Initiative formed by a group of European companies and the Desertec Foundation. Aquest concepte serà executat pel consorci GmbH / iniciativa industrial Desertec formada per un grup d'empreses europees i la Fundació Desertec. The Desertec concept was initiated under the auspices of the Club of Roma and the German Trans-Mediterranean Renewable Energy Cooperation (TREC). [ 1 ] El concepte Desertec es va iniciar sota els auspicis del Club de Roma i l'alemany Trans-Mediterrània.

Descobriment de l'electricitat

Es va descobrir a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials.

Història de l'electricitat 3º

André-Marie Ampère FRS (Poleymieux-lès-Mont-d'Or, prop de Lió, 20 de gener de 1775 – Marsella, 10 de juny de 1836), físic i matemàtic francès.
En física del magnetismo, la llei d'Ampère , també coneguda com efecte Oersted, relaciona un camp magnètic estático amb la causa que la produeix, és a dir, un corrent elèctric estacionaria. És análoga a llei de Gauss.

Història de l'electricitat 2º

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867) va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Història de l'electricitat 1º

Alessandro Volta (18 de febrer de 1745- 5 de març de 1827), físic italià, conegut pel descobriment de la pila elèctrica.

El 1800, com a resultat d'un desacord professional sobre el galvanisme sostingut amb Luigi Galvani, va desenvolupar la pila elèctrica que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent. Després d'algunes modificacions finalment va disposar els dos metalls en una columna i separats per cartrons molls amb salmorra.

Bandes magnétiques-

Abons de transport públic o carnets personals que está composta per partícules ferromagnétiques incrustades en una matriu de resina (generalment epoxi) y que emmagatzemen certa quantitat de informació mediant una codificació determinada que polaritza dites partícules.

Els trens de levitació.

Maglev és el nom que es dóna als trens que funcionen amb levitació magnètica. La principal diferència amb els trens tradicionals és l'absència de contacte entre el vehicle i la via, reduint les friccions i permetent majors velocitats. Aquesta absència de fricció amb la via es deu a l'ús de camps magnètics.

La levitació es produeix per atracció entre les bobines col·locades en el vehicle i la via. Quan es posen en marxa els potents electroimants situats en el vehicle s'indueixen uns corrents pel rail ferromagnètic i es genera una gran força d'atracció, i ja que el rail no posseeix mobilitat són els electroimants del tren els que es mouen en direcció al rail aixecant el tren per complet.

Cases del món!

IGLU:http://blogs.elcorreo.com/blogfiles/desde-getxo-a-sant-cugat-del-valles/132718_iglu.jpg

Parts d'automobils i caixa de cambis.

El automòbil: rodes, corretges, eixos o cadenes dentades, molles i palanca.




Caixa de cambis: pinyó, plats i cremallera.

Quant espai ocupava un ordinador antic?

Eren molt grossos, s'escalfavent molt i ocupaven gairebé tota una habitació.

Julio Verne - Biografia.

Una vegada acabats els estudis de Dret, que va fer a París, Jules Verne s'emprà a la Borsa; però tant perquè aquesta ocupació no era del seu gust com perquè es sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, per semblar-li aquest gènere més fàcil i de majors rendiments. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió; però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.
Vers l'any 1848 escriu la comedia Les pailles rompues, representada al Gimnàs i més tard Onze jours de siège. També col·laborava en Le Musée des Familles publicant els viatges fantàstics que eren ja com una iniciació del gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps ja tenia escrita la novel·la Cinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L'editor Pierre-Jules Netzel, també distingit escriptor, veié al moment l'atractiu d'aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb el seu autor, que ja havia complert els trenta quatre anys. Hetzel no tant sols no s'havia equivocat, sinó que l'èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.

Julio Verne - Noveles.

Noveles:
Voyages et aventures du capitaine Hatteras
Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra)
De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna)
Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant)
Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí)
Autour de la lune (Al voltant de la lluna)
Une ville flottante
Aventures de trois Russes et de trois Anglais
Le Pays des fourrures
Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies)
L'Île mysterieuse (L'illa misteriosa)
Le Chancellor
Michel Strogoff (Miguel Strogoff)
Hector Servadac
Les Indes noires
Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys)
Les Cinq Cents Millions de la Bégum (Els cinc-cents milions de la Princesa India)
Les Tribulations d'un chinois en Chine (Les trifulges d'un xinés a la Xina)
La Maison à vapeur
I MOLTES MÉS....

Julio Verne - Prediccions.

Prediccions:
·Armas de destrucció masiva
·Helicópter
·Naus espacials (de la terra a la lluna)
·Grans translàtics
·Internet
·Submari
·Ascensor

Les màquines!

Les cèlul·les mare i les seves utilitats en medicina.

Què son les cèl·lules mare?
Les celules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.


Quines utilitats tenen en medicina?
Es creu que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.

Romaní

_Romaní_
El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit.

¡¡¡¡Aprèn a fer de biòleg!!!

_Espernallac_

L'espernallac, camamilla groga o camamilla de Maó és una planta de la família de les compostes. És una mata que pot fer 3 pams d'alçada quan està florida, amb nombroses tiges primetes i quasi verticals que porten les inflorescències.

Noms de fongs

2-rovello
1-llanega
3-Moixarno
5-camagroc
4-xampinyo
6-cep

Fotos de fongs comestibles.

213546

Els fongs!

·Què son els fongs?
Els fongs són un regne d'organismesde cel·lula eucariotes, pluricle·lulars i de digestió externa. Els fongs, també anomenats eumicots ("fongs autèntics" o "eumicets"), formen un grup monofilètic que és filogenèticament distint dels mixomicets i els oomicets, morfològicament similars.

·Quins usos té en la vida?
Tenen utilitat industrial com a productors d'antibiòtics o de productes alimentaris.

Els terretromols.

Quant a l'escorça, la part més exterior de la Terra, es divideix en plaques, anomenades tectòniques, que es mouen incessantment. Doncs bé, quan una de les plaques topa amb una altra tenim un terratrèmol. La topada entre aquestes plaques desencadena una vibració que es transmet a la superfície en forma d'ones, dites sísmiques, i que segons la intensitat de la topada es faran notar més o menys.

Els paramecis.

Els paramecis (Paramecium) són uns ciliats amb forma de sola de sabata, habituals en aigües dolces estancades amb abundant matèria orgànica, com bassals i estancs.