Descobriment de l'electricitat

Es va descobrir a finals del segle XIX quan l'enginyeria elèctrica va aconseguir d'utilitzar l'electricitat en aplicacions industrials i residencials.

Història de l'electricitat 3º

André-Marie Ampère FRS (Poleymieux-lès-Mont-d'Or, prop de Lió, 20 de gener de 1775 – Marsella, 10 de juny de 1836), físic i matemàtic francès.
En física del magnetismo, la llei d'Ampère , també coneguda com efecte Oersted, relaciona un camp magnètic estático amb la causa que la produeix, és a dir, un corrent elèctric estacionaria. És análoga a llei de Gauss.

Història de l'electricitat 2º

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867) va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material. La presència del material conductor provoca que el camp electromagnètic a l'interior del recinte sigui en equilibri, sigui nul, anul·lant l'efecte dels camps externs. El nom fa referència al seu descobridor, el físic i químic anglès Michael Faraday, que en va construir una el 1836.

Història de l'electricitat 1º

Alessandro Volta (18 de febrer de 1745- 5 de març de 1827), físic italià, conegut pel descobriment de la pila elèctrica.

El 1800, com a resultat d'un desacord professional sobre el galvanisme sostingut amb Luigi Galvani, va desenvolupar la pila elèctrica que produïa un corrent elèctric constant. Volta va determinar que els millors materials per a la pila eren el zinc i l'argent. Després d'algunes modificacions finalment va disposar els dos metalls en una columna i separats per cartrons molls amb salmorra.